CIÈNCIES DEL MON CONTEMPORANI BIODIVERSITAT AGRICOLA:
Altres videos de la fira estatal de biodiversitat cultivada:
http://goteo.org/project/tomates-destino-mallorca
CIÈNCIES DEL MON CONTEMPORANI
VARIETATS TRADICIONALS
ACTIVITAT PRÈVIA: Treball d’investigació
Busca informació
sobre Montserrat Pons i Boscana i Son Mut Nou (Google, Youtube, Facebook...) i respon a
les següents preguntes:
Què és una varietat agrícola tradicional?
Conèixes alguna varietat tradicional
valenciana? Quina? Per què la diferències d’altres?
Què és un banc de germoplasma?
En què consisteix el camp d’experimentació
de Son Mut Nou? Quantes varietats hi
trobem?
Poden les varietats de figueres
tradicionals de les nostres terres reproduïr-se per llavor? De quina o quines
maneres les reprodueixen els llauradors?
Penses que les varietats tradicionals
s’haurien de mantindre i promoure, o es deurien de plantar només transgènics?
Trobes que hi han interessos darrere dels transgènics?
Alguns enllaços que et poden ajudar: (no et
quedes només amb aquestos)
I ací podeu vore com es poden fer hormones d'arrelament d'una manera natural, a partir de les que produeixen les pròpies llavors en germinar:
Ací podeu veure el video que vaig fer fent un empelt com el que fèrem a classe:
I per últim un enllaç per als qui estigueu interessats en elaborar la vostra propia orxata:
És molt important netejar bé les xufes i canviar l'aigua vàries vegades per eliminar-los bé la terra, a més per ser un producte natural ha de ser consumit ràpidament ja que en dies (1 o 2 com a molt) es fa malbé.
Observació dels diferents tipus de substrats emprats al planter agrícola: Turba negra, Turba rubia, Fibra de coco, Arena, Perlita, Vermiculita, Compost.
CIÈNCIES DEL MON CONTEMPORANI MICROORGANISMES I CONTROL BIOLÒGIC:
ACTIVITAT PRÈVIA AL VIDEO DIDÀCTIC:
Llig el següent article
i l’enllaç que apareix baix, i respon a les qüestions :
Los nematodos combaten la plaga del
picudo rojo:
El ayuntamiento de Meliana logra
mantener a salvo todas sus palmeras.
“La lucha contra plagas se basa cada
vez más en métodos biológicos, y más en medios urbanos”.
El Ayuntamiento de Meliana viene
desplegando un protocolo de actuación contra la plaga del picudo rojo en las
palmeras municipales que está consiguiendo muy buenos resultados a base de
combinar el tratamiento biológico, mediante aplicaciones de nematodos
entomopatógenos, con el químico, pulverizando los árboles con insecticida en
verano, cuando disminuye la humedad en el interior de las palmeras.
La empresa que está aplicando este
sistema es Agroquímicos Meliana, que también colabora con otros ayuntamientos
de L'Horta y particulares. Vicente Ferrer, responsable de esta firma, ha
explicado que «los resultado están siendo excepcionalmente buenos, porque
estamos consiguiendo que no haya ninguna palmera muerta entre las tratadas con
este procedimiento». Ferrer asegura que el empleo de los nematodos es
fundamental porque combaten de forma muy efectiva el picudo.
Los resultados conseguidos en las
palmeras de Meliana y de otros sitios mediante las aplicaciones de nematodos
entomopatógenos han sido expuestos por la empresa de Ferrer en una jornada
técnica celebrada en el Jardín Botánico de Valencia, donde se expusieron las
diversas técnicas y estrategias existentes para mantener a raya al temible
insecto.
El empleo de estos nematodos se
realiza en colaboración con la compañía Koppert, líder en Europa en productos
para el control biológico de las plagas, el cual consiste en utilizar parásitos
y depredadores contra los patógenos a controlar, y de esta manera se evita
esparcir productos químicos que pueden ocasionar problemas de contaminación y de
desequilibrios en otras plagas. Koppert comercializa sus nematodos con el
producto Palmanem y Ferrer ha explicado que con unos 50 millones de ejemplares
que tiene cada envase y cuesta unos 30 euros se tratan 4 o 5 palmeras. Las
aplicaciones deben repetirse cada dos meses. Vicente Ferrer se ha especializado
en toda clase de tratamientos biológicos, cada vez más extendidos por las
crecientes exigencias contra residuos de plaguicidas y por el auge de los
sistemas de producción agrícola ecológica o integrada. Además, la legislación
obliga ya a que en los jardines públicos se minimicen y hasta se eviten los
tratamientos químicos contra plagas para evitar problemas a las personas. (Las
provincias 12-3-2012)
Penses que els plaguicides quimics
poden ser perillosos per a les persones? Hi han alternatives? Quines?
Son efectius els tractaments amb
control biològic, o penses que no tan efectius com els quimics?
Saps com actua el tractament amb
nematodes?
MICROORGANISMES I
MALALTIA : (teoria)
Moltes de les malalties
que podem patir tant els animals com les plantes, estàn causades pels
microorganismes. Aquestos, poden ser bacteris (cèl.lules amb organitzacio
procariòtica), virus (particules de tamany menor que els bacteris, formades
per: àcid nucleïc, càpsida i envolcall)
, protistes (inclou algues, protozous, i eucarionts de dificil
classificació) o fongs (floridures, llevats, bolets,
micorrisses (en simbiosi amb arrels de plantes)
i liquens (en simbiosi amb algues) .
Hi han altres éssers vius
causants de malalties, però no considerats microorganismes, com ara els
nematodes, un dels fílums més comuns d'animals i el més divers de
pseudocelomats. Amb més de 28.000 espècies, de les quals més de 16.000 són
paràsites. S’estima que el nombre total de
nematodes seria de més de 500.000. Es coneixen com a cucs rodons, degut a la
forma observada en un tall transversal, i tenen un sistema digestiu que és com
un tub amb obertures a cada extrem del cos.
Si un microorganisme causa malaltia,
es diu que és patògen, no tots els microorganismes d’una mateixa espècie son
patògens, sinò que hi han diverses soques amb caracteristiques que les
diferèncien entre elles. Aixi doncs, hi han soques patògenes o no patògenes.
A més d’això també s’ha de tindre en
compte el factor de virulència, que es el factor que li dona patogeneïtat al
microorganisme:
La producció d’un enzim, una toxina,
o la capacitat de lligar-se a determinat receptor del seu hoste (organisme al
qual li produeix la malaltia) son exemples de factors de virulència.
Un microorganisme tria els seus
hostes generalment de manera molt especifica, aixi trobem per exemple malalties
que afecten als humans exclussivament, a determinades espècies de mamifers, o
inclús a determinades poblacions d’una espècie que son les úniques a les quals
afecta.
Els microorganismes no patògens que
están presents a l’organisme, i que tenen funcions que poden arribar a ser
beneficioses (com per exemple la flora intestinal) tenen una relació amb els
seus hostes de simbiosi, mentre que els patògens serien paràsits, i si apleguen
a causar la mort de l’hoste, se’ls anomenaria parasitoïdes.
Els microorganismes patògens
s’instal .len als hostes per a reproduïr-se amb unes condicions que els son
òptimes, i la patogeneïtat tindria a vore amb minimitzar els possibles
mecanismes de defensa que puga tindre l’hoste i que poden afectar-li.
Al nostre dia a dia els
microorganismes son molt importants, i sense ells no podriem viure tal i com ho
fem, alguns exemples d’aquestos serien:
La nostra flora intestinal: que ens
permet digerir correctament els aliments i aprofitar substàncies com la
vitamina k.
Els fermentadors: ens permeten
elaborar productes com ara el iogurt, el pa, la cervessa, el vi, o també els
embotits.
Els fixadors de Nitrògen, com ara el
Rhizobium present als nòduls radicals de
les lleguminoses que permeten aprofitar el nitrògen atmosfèric, incorporant-lo
als nutrients del sòl.
Als camps cada vegada s’empren menys
productes fitosanitaris quimics i més productes que siguen respectuosos amb la
fauna auxiliar, que és la que ens ajuda a controlar les plagues d’una manera
natural, és el que coneguem com a control biològic.
Entre els productes més emprats,
destaquen els preparats a base d’espores i cristalls de les toxines de Bacillus thuringiensis, un bacteri
que provoca una malaltia als cucs de lepidòpters com ara Pieris brassicae
(papallona de les cols) i Tuta absoluta
( palometa de les tomaques), la malaltia
se’n produeix degut a que aquestos
cucs tenen digestió básica, i això permet que la toxina es lligue i es
produïsquen una sèrie de simptomes que acaben amb la mort de la gruga.
Altre exemple de control biològic,
amb l’ajuda en aquest cas d’un nematode, seria
el que actualment s’empra per a tractar les palmeres afectades pel
morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus), espècie introduïda arràn de l’especulació urbanística pels
constructors que volien palmeres ja crescudes per a les seues noves construccions i que va fer que
s’importaren en massa palmeres provinents d’Egipte. El nematode en qüestio, és
Steirnema carpocapsae, amb el qual es fumiga la palmera, causant la mort de
l’escarabat, ja que els nematodes es mengen per dins literalment a
l’animal.
